Resultats de la cerca frase exacta: 5
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
abandó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abandonar o d'abandonar-se; l'efecte. a l'abandó En estat d'abandó. Tenir una hisenda, un camp, a l'abandó. Ha deixat els fills a l'abandó. Falta molt greu comesa per un funcionari, per un militar, etc., en abandonar voluntàriament i sense permís dels [...]
|
|
2.
desuetud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandó en què cau una cosa que deixa de posar-se en pràctica, d'usar-se. [...]
|
|
3.
rònec -ega
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tot sol, pelat, sense acompanyament de res més. S'ha menjat tota la molla: ha deixat la crosta rònega. De taronges, no en tinc sinó una dotzena rònega. De mal estar-hi o viure-hi a causa del seu estat d'abandó, ruïnós, malsà, etc. Una casa rònega. Un [...]
|
|
4.
cessió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cedir alguna cosa a un altre. Fer cessió dels seus drets. cessió de béns Abandó que un deutor fa als seus creditors d'allò que posseeix. [...]
cessió
|
|
5.
desapropiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) la propietat d'alguna cosa. Algú, fer abandó d'una seva propietat. Renunciar a tota mena de béns. Desapropiar-se de totes les coses mundanals. [...]
|
cessió
1 f. [LC] Acció de cedir alguna cosa a un altre. Fer cessió dels seus drets.
2 [LC] [DR] cessió de béns Abandó que un deutor fa als seus creditors d'allò que posseeix.